El temps és una eina, un aliat, una força d’ajuda, si acceptes que només existeix un únic temps : l’ara, el present immediat.

Allò passat, ja no hi és. Allò futur no ha arribat.

Per tant, la frustració per no assolir objectius la estem creant quan hi posem terminis, quan hi posem condicions, quan hi posem exigències… és aquí quan el temps és una barrera, un abisme, un aturador, un enemic.
..
El temps és un aliat quan comprens la harmonia entre tot això : voler canviar (la ment racional, on existeix el temps dels calendaris), desitjar canviar (les teves emocions, on hi ha el teu temps vital) i confiar que ja ho estàs aconseguint (l’inconscient, allà on no existeix el temps).

El temps és un camí. Gaudeix-lo mentre modifiques tot el que cal fins que arribis als teus objectius.